QUANT ET NEGUEN LA LLENGUA!

Aquesta no es una vivència personal, me la va explicar un xicot de València, jo li estava explicant les meves dificultats per a que la gent del país es dirigís a mi en català i ell em va explicar l’historia d’una noia a Mallorca. La història diu així Es tracta d’una noia llatinoamericana que va anar a viure a un Poblet de Mallorca, evidentment quant va arribar a l’Illa no tenia ni idea que aquí es parla una llengua pròpia, però en descobrir-ho ràpidament es va posar mans a la feina i en poc temps ja parlava català. Però hi havia una senyora d’una botigueta que sempre li negava la llengua, sempre li parlava en castellà i això que ella se'ns dubte era catalanoparlant d’origen, només calia sentir-la parlar amb la gent del poble. Al principi la relació d’ambdues era en castellà ja que ella no entenia el català, però a mesura que va anar aprenent la llengua va començar a adreçar-se a la senyora en català, però ella sempre li contestava en castellà, no cal dir que això li feia sentir molt malament, perquè als demés els parlava català i a ella no? De que li havia servit tant d’esforç per aprendre la llengua? Davant d’aquesta situació el més normal hauria estat que desistís en el seu intent i li hagués parlat en castellà, total si la botiguera no volia parlar la seva llengua perquè ho havia de fer ella que si que tenia el castellà com a llengua materna? Però no, la nostra heroïna (crec que es la qualificació que es mereix) un bon dia que la botiga esta plena de veïns del poble es va adreçar a la botiguera i li va dir. - Com que fa molt temps que vinc a aquesta botiga he vist que tens greus dificultats per a expressar-te en català, jo no soc catalana de naixença però he après la llengua i si vols et puc ajudar a aprendre-la, això es clar si vols, i si no vols doncs per mi pots continuar parlant en castellà que t’entenc perfectament, però jo continuaré fent-t’ho en català perquè tot i que d’adopció, ara ja es també la meva llengua. Com podeu suposar la botiguera es va morir de vergonya i des de aquell dia mai més li ha parlat en castellà. Aquest potser es un cas extrem, o potser no tant..... però crec que es un bon exemple per evidenciar la dificultat que tenim els nou-vinguts per a que la gent d’aquí s’adreci a nosaltres en català, i més encara, perquè ens acceptin com un català o catalana més, independentment del nostre color de pell o la nostra religió. Rafa.