ENTREVISTA A KHADIJA SAHLI

"SENTS QUE HAS DESAT LES MALETES A L'ARMARI EL DIA QUE SURTS AL CARRER A COMUNICAR-TE EN CATALÀ" Khadija Sahli, una acitva noia marroquina que viu a Terrassa des del 1995, filòloga, mediadora cultural, secretària de l'Associació de Dones Magribines de Terrassa. Socia de Veu Pròpia Terrassa des de la seva creació -Khadija, allà d'on vens, quina imatge hi ha de l'idioma a Catalunya? -Jo vaig neixer a Ksar el Kebir, a tocar de Larache, al nord del Marroc. Molta de la gent que ha emigrat a Terrassa són de la zona, i per això, allà la gent coneix Terrassa. Però al Marroc en general, ningú no té idea de que a Catalunya hi ha una cultura i una llengua diferents d'Espanya. -Que et fa aprendre català? -Com a filòloga les llengues m'interessen, però sobretot volia aprendre'l perquè és l'idioma de la terra que m'ha acollit. Crec que, pel que ve de fora, el català és una eina d'integració important. Recordo que, al principi, podia entendre el que deien els meus companys catalans, però no pidía copsar el significat dels girs, de les bromes, de les frases fetes, perquè no n'hi ha prou amb traduir literalment la llengua. La llengua et fa entendre la cultura, la forma de ser dels amics, de la genta amb la que convius. -Et fa sentir diferent de com eres el fet de parlar català? -Jo dic que no em vaig sentir plenament integrada, que no vaig poder "guardar les maletes", fins que vaig enfrontar el carrer amb català, fer-lo la meva eina de comunicació. És en aquest moment que ja et sents aquí, arrelada, no com algú que no sap ben bé quin és el seu lloc. -I amb la gent, com ho portes? -Amb la gent que t'envolta és com aprens de veritat a comunicar-te en català. la resta normalment se sorprèn agradablement de que parlis la seva llengua, i d'altres se'ls nota que se'ls fa estrany, com si els àrabas no poquéssim aprendre català. En general a tots els agrada ajudar-me a millorar. -El teu cas és equiparable al de la majoria de magribins arribats a Catalunya? -Poc a poc es desenvolupa entre el col·lectiu la idea de que el coneixement del català és important. També, cal dir-ho, és feina dels catalans ajudar a doanr a conèixer la llengua i la cultura. Cal una aproximació per ambd´s cantons. -Dificultats... -Moltes venen de les mares de família magribines, que són tradicionalment les depositaries dels valors culturals i els costums. I són precisament elles les que més desconeixen la realitat del país d'acollida, perquè no hi tenen massa contacte, viuen relativament recloses. En canvi, hi ha molts nois i noies de la segona generació que ja no saben ni parlar l'àrab. La solució passa per treballar amb les famílies i fer entendre a les mares que elles també han de venir a l'escola. De fet, ja comencen a venir. -El magribí rebujta la cultura d'aquí? -No! Al contrari! Hi ha el prejudici entre els nadius que això és així, però és només això, un prejudici. El magribí respecta la cultura local i, si pot, hi participa. Mira, quan vam començar els tallers de llengua amb les mares magribines en el Plà d'Entorn, se'n van apuntar 40 d'entrada. No donàvem abast. No n'hi ja prou amb que el magribí s'acosti al país d'acollida. El país d'acollida ha de fer un esforç suplementari per acostar-se al nou vingut des d'una postura de respecte pels seus origens i els seus valors. -Hi ha qui pensa que cal exigir al nouvingut un cert nivell de coneixement de la llengua i la cultura d'aquí -No me sembla malament d'entrada. A Holanda o Itàlia hi ha ajuts a l'immigrant si aques es compromet a anar a classes d'aquest estil. Aquí podria funcionar, si hi hagués recursos. Als cursos de Normalització, per expemple, la oferta és inferior a la demanda, i a més, cal pagar per anar-hi. -Les generacions d'immigrants que neixen i naixeran a Terrassa en el futur, seran catalans, amgribins...? -Seran persones culturalment riques, que podran entendre tots els idiomes, que podran rebre i podran aportar. Perquè en aquest contacte hi ha dues direccions. QUESTIONARI BREU -Que t'agrada més de la forma de viure aquí? -Les dones. m'agrada com pensen, com treballen. Són vitals, decidides -Un llibre en català? -Els que he llegit de Tahar Ben Jelloum. "L'islam explicat als nostres fills", etc -Música catalana? -Lluis Llach -Un plat d'aquí? -El pa amb tomàquet, També fem plats adaptats d'aquí, amb carn que bé de sacrifici que respecta les lleis de l'Islam. -Un indret que t'agrada especialment de Catalunya... -Besalú m'agrada molt. -Una paraula en català. -Convivència.