ARTICLE D'OPINIÓ. LA CROSTA NACIONALISTA A TV3

Aquest es un article d’opinió i Veu Pròpia no te per que compartir les opinions que si expressen. Si vols publicar un article d'opinió escriu a: Veupròpiaterrassa@gmail.com LA CROSTA NACIONALISTA A TV3 S’ha de netejar la crosta nacionalista de TV3 perquè tots els ciutadans, tant els que parlen català com els que no, ens sentim identificats amb una televisió que es de tots i paguem tots. Molt bonic.... demagògia barata dels de sempre, anem a desemmascarar-los. El primer que es troba a faltar es la denuncia de la crosta nacionalista a les televisions espanyoles, una televisió que hauria de representar a tots els ciutadans de l’estat espanyol, i en la qual hi ha molts que no ens hi sentim identificats i que per cert, es de tots i paguem tots. Continuem, TV3 es només en català, fins i tot els bascos tenen un canal en cada llengua... hauria d’haver-hi més presencia del castellà a TV3... si es clar... i als territoris de parla catalana la televisió espanyola hauria d’emetre 50% en cada llengua, o 100% en les dues llengües mitjançant el sistema dual, i no em vinguin amb punyetes de que ja emeten unes hores setmanals en català a TVE, no volem engrunes, volem els nostres drets al 100%. Oh i la terminologia? Diuen País València i no comunitat valenciana, això si que es imperdonable!!!! Ostres mireu que la hipocresia arriba a extrems inimaginables. Tota la vida veient a la televisió espanyola com es refereixen a les comunitats de València i Múrcia, com a el “levante español”, i mai cap president s’ha queixat...(i menys el valencià) Ah i el mapa del temps, surten els Països Catalans i no surt espanya!!! Que pretenen els de la crosta nacionalista de TV3? inventar-se que existeixen uns lligams personals, històrics, culturals, lingüístics... entre aquestes comunitats? Encara que pugui semblar contradictori TV3 es més important per a nosaltres, els que no hem nascut catalanoparlants, la televisió ha estat i es la millor eina per a l’aprenentatge del català, perquè, com penseu que es pot aprendre i viure en català a Santa Coloma de Gramenet o a Alacant? No volen treure TV3 als catalans (aquets seran catalans amb o sense televisió), el que volen es que els vinguts de fora no pugin esdevenir catalans. No ens deixem intimidar, TV3 cada dia es menys catalana, hi hem de reivindicar i exigir una televisió catalana i en català, independentment de si parlem català, castellà, àrab o xinès. I prou demagògia, que quan volem veure televisió en castellà i saber que passa a Extremadura, tenim molts canals per triar. Jose.

AVIAT FAREM CAGAR EL TIÓ

Ja falta poc pel dia 15 de desembre, que es quan hem quedat per fer cagar el tió, a continuació us relatem la historia del tió i us adjuntem algunes de les cançons. La historia del tió. El Tió és un tros de tronc d’arbre que s’utilitza per cremar dins la llar. La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d’hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes. Un tronc amb vida. Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritus comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre en un bosc, que es tria panxuda i proveïda d’algun forat natural per a poder-la farcir. A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d'aquest tronc que un bon dia arriba a casa: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit màgicament en un ésser viu. El misteri està servit i aquesta presència màgica que s'està a la cuina o menjador de casa formarà part de la família fins la nit de Nadal. El caga-tió. Segons el costum tradicional, la cerimònia pròpiament dita de fer cagar el tió es fa després del sopar de la nit de Nadal, mentre s’espera l’arribada del nou dia i abans d’assistir a les activitats de mitjanit, com la Missa del Gall. Aquesta nit, el tió es col·loca al costat del foc, s’encén i es beneeix mitjançant diferents procediments, sovint ruixant-lo amb vi. Una vegada beneït, els infants s’agrupen al seu voltant armats amb vares de fusta i li engeguen cops de bastó per fer-li rajar les llaminadures mentre entonen diferents cançons. Una vegada s’ha acabat de cantar la cançó, els infants recullen els regals que el tió els ha deixat. El tió no acostuma a deixar regals voluminosos sinó llaminadures i dolços, torrons i neules per als més petits. En alguns indrets la quitxalla és traslladada a una habitació apart durant uns moments on se’ls entreté de diverses maneres. Tanta és l’emoció per saber que els ha rajat el tió, que molts, abans d’acabar, ja pregunten ansiosos: “Ja ha cagat el tió?”. La cerimònia es pot repetir tantes vegades com es vulgui fins que el tió ja no té res més per deixar. Una última “cagada” especial, en la que el tronc raja una arengada ben salada o un all, ceba o algun altre element desagradable (com excrements de corder, menjar per a gossos, carbó, etc) és l’encarregada de fer saber als infants que ja no piquin més, doncs el tió ja no pot donar més de si. Les variacions de la celebració avui. Amb l’arribada de la modernitat i d’altres personatges i costums forasters que duen regals a la mainada, la tradició del tió ha experimentat alguns canvis importants. En primer lloc, en moltes cases el tronc del tió ja no s’encén. La cerimònia, doncs, ja no té res a veure amb el foc. En moltes cases la llar de foc ha estat substituïda per les modernes estufes i el centre d’atenció i reunió familiars es consagra al voltant de l’aparell de televisió. També hi ha hagut canvis respecte al moment d’executar el ritus del tió: tot i que en molts indrets es segueix estrictament el costum tradicional, en moltes llars la cerimònia la celebren el matí de Nadal, abans o després del dinar, i altres, després de sopar del mateix jorn. També hi ha hagut canvis en quant als regals que porta: tot i que encara avui el tió només caga llepolies, torrons, neules i altres llaminadures per a la mainada, en moltes cases el tió raja diferents tipus de regals de més envergadura (i inclús joguines modernes) en un intent per rivalitzar en generositat amb els Reis Mags d’Orient. Però el canvi més significatiu i polèmic que ha experimentat el cerimonial del tió en els darrers anys ha estat, sens dubte, el seu trasllat a l’àmbit públic. El costum familiar o de petita comunitat (escola, colla d’amics, etc) ha estat convertit en una celebració a l'aire lliure. Moltes poblacions celebren “cagations populars” en els que una gran soca posada sobre un escenari presideix la plaça major del poble, on la canalla bastoneja i rep un regal a canvi. Cançons del tió de Nadal: El repertori de cançons per fer cagar al tió és extensíssim. Al tractar-se d’un costum familiar, les variants de la cançó del tió poden canviar d’una casa a l’altre. Caga soca de Nadal, Caga figues i vi blanc, no caguis arengades, que són salades, caga torrons, que són molt bons. Si no cagues bé, garrotada et donaré. Caga tió , caga torró d'ametlles i pinyó i si no cagues, et fotré un cop de bastó! Caga tió neules ensucrades galetes barrejades El Vicari fa torrons de petits i de rodons la Marieta els ha tastat diu que són un poc salats corre posa-hi sucre que seran un poc millor Caga tió! sinó cagues bo et donaré un cop de bastó El dia de Nadal posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el pollí, dalt del pi. Toca, toca, violí. Ara passen bous i vaques, les gallines amb sabates i els capons amb sabatons. El vicari fa torrons. La guineu els ha tastat, diu que són un poc salats. Marieta, posa-hi sucre, que seran un poc millor. Caga tió, sinó et donaré un cop de bastó! Caga tió, d'avellanes i torró; tant si cagues com si no et donaré un cop de bastó. Caga tió!!! El dia de Nadal posarem el porc en sal la gallina a la pastera, el poll a dalt del pi, toca, toca el violí; ara passen bous i vaques, les gallines amb sabates, gallinons amb sabatons; el vicari fa torrons, la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats; Marieta posa-hi sucre que seran un poc millors; torrons d'avellana, torrons de pinyó, caga tió, si no et daré un cop de bastó. Caga tió, caga torró; si no et daré cop de bastó. Caga tió, un bon cagalló, si no tens avellanes ni tens torró tira't un pet i que soni ben fort. Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi. Toca, toca Valentí. Ara baixen bous i vaques I gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastat, diu que són un xic salats. Ai el brut, ai el porc, ai el cara, cara, cara, ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot. Caga tió, tió de Nadal d’avellanes i torrons si no vols cagar un cop de basto, no caguis arangades, que son massa salades, caga torrons, que son més bons Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi. Toca, toca, Valentí; ara passen bous i vaques i gallines amb sabates i capons amb sabatons. La Maria fa torrons, el vicari els ha tastat, diu que son un poc salats; Marieta posa-hi sucre, Marieta posa-hi mel, que tindran força dolçor. Caga tió, tió de Nadal; Si no vols cagar, un cop de bastó.

COMUNICAT

EN DEFENSA DE LA LLENGUA I LA CULTURA
BOICOT AL TRIVIAL CATALÀ!


Una vella reivindicació, des de fa més de 20 anys, consistia en disposar d'un TRIVIAL CATALÀ. Això volia dir, no només en català, sinó orientar el joc a la cultura catalana. Doncs bé (millor dit, molt malament!), ara s'ha anunciat que ja s'han distribuït més de 20.000 exemplars del nou joc i que es preveu vendre la meitat de l'edició aquest Nadal.

Aquest Trivial (suposadament català) és una ofensa directa i una vexació contra la llengua i la cultura, que reclama una resposta social urgent! No només no és català, sinó ni tan sols en català. Segons han defensat per ràdio l'han volgut fer bilingüe 'para favorecer la integración'.
En segon lloc, és un conjunt de 1.800 preguntes provincianes, limitades al paper geogràfic del Principat de Catalunya, ignorant la resta de territoris on es parla català-valencià.

Des de Veu Pròpia, ens demanem a qui es que volen integrar amb aquest trivial bilingüe, a aquelles persones que han parlat català tota la vida? A nosaltres els nous parlants que tant d’esforç ens ha costat aprendre la llengua? Un esforç que no haurà servit per res perquè el tindrem igualment en castellà! O potser es que volen integrar a aquells que encara no parlen la llengua? i que per cert, no en tindran cap necessitat d’aprendre-la gràcies a aquesta gent que ho fa tot en bilingüe, i fa del tot innecessari el seu aprenentatge.

I quina serà la integració lingüística i cultural amb un trivial que ens ensenya “las provincias españolas de cataluña en bilingüe”? perquè des de Veu Pròpia entenen que integració cultural és saber que la nostra llengua abasta diferents estats, aprendre les comarques de tots els Països Catalans, els nostres costums, el tió, les jotes, les falles, els castellers... conèixer i entendre la diversitat lingüística del català, i com no, aprendre a conèixer els nostres nous conciutadans arribats de tot arreu.

Es per tot això que des de Veu Pròpia demanem que es boicotegi el Trivial fins que rectifiquin! No volem una edició bilingüe, perquè és beneir una nova agressió lingüística! No volem una edició regionalista, perquè significa acceptar l'esquarterament de la nostra cultura!
I més enllà de no comprar-lo també us demanem que feu arribar una petició especial a les cases de joguines i llibreries del país que promoguin la devolució d'aquest producte reclamant la seva revisió, d'acord als cànons acceptats dins del 'marc cultural i lingüístic català'. Si tots actuem com toca, l'èxit d'aquesta acció esta garantit.

TROBADA INTERCULTURAL, CATALUNYA-SENEGAL,MARROC:

Dissabte 15 de desembre.

Aquest Nadal hem decidit organitzar unes jornades interculturals on conèixer cultures d’altres llocs i donar a conèixer alguns costums nadalencs de casa nostra als nou-vinguts, i com no, com sempre defensant el català com a llengua de cohesió social i com a llengua comuna de tots els que residim en aquest país.

Hem quedat el dissabte 15 de desembre a les 11 del mati al local d’Omnium Cultural, Carrer Portal Nou,13. Les activitats que podràs trobar son les següents:

- Exposició de treballs artesanals de Dones Magrebines.
- Taller de cal·ligrafia Àrab
- Tast de pastes típiques d’Àfrica
- Begudes del Senegal
- Té del Marroc
- Cantada de Nadales per part d’una coral Terrassenca
- I Farem cagar el tió, amb molts torrons i regals per a nens i nenes.Us esperem a totes i tots, i no us descuideu de portar la canalla.

VIURE L’ADOPCIÓ DEL CATALÀ PER DUES VEGADES

Sóc un de tants catalans que va arribar a l’adolescència sense saber dir una sola frase en català, tot i que gràcies a l’escola l’entenia força bé. El perquè no el parlava no és difícil d’imaginar, senzillament mai n’havia tingut la necessitat, ja que tothom sempre se m’havia adreçat en castellà. Però en acabar la EGB i passar a un nou cicle d’estudis em vaig trobar en un nou ambient, ara estava en contacte amb catalanoparlants i els meus nous companys es sorprenien que jo no el sabés parlar. Ràpidament vaig prendre la determinació de parlar-lo, i no em va costar gens ni mica. Abans d’un any ja havia superat la meva principal dificultat: expressar-me en català sense haver de fer la traducció mental. Va ser molt fàcil, i ara trobo que no va ser més que la necessitat d’esdevenir igual que els meus companys. Vaig descobrir que tot i el meu origen (del qual estic orgullós i al que no renunciaré mai), tenia la sort de viure en un país com pocs, on l’únic requeriment per ser acceptat com un més és estimar-te la llengua i la cultura pròpies sense haver de renunciar al teu origen. Però l’atzar em va portar a viure a Mèxic, on en vaig casar. Fa tres anys que vaig tornar amb dona i filla, i ara era la meva família la que havia d’adoptar el català, però no va ser com jo havia previst. La meva dona ja havia viscut anteriorment a l’estranger i sabia perfectament el que era adoptar una nova llengua (ho havia fet amb l’anglès), tots dos estàvem mentalitzats. Prevèiem utilitzar el castellà com a llengua familiar i el català com a llengua social, però va ser impossible, per més que la meva dona insistia, tothom li parlava en castellà, no hi havia manera que se’n sortís. Jo estava del tot decebut; quinze anys enrere a mi m’havia resultat molt més fàcil...El greu retrocés que pateix la nostra llengua se’m feia palès en pròpia carn, al final vam prendre la decisió de canviar la llengua familiar , i us podeu imaginar que no és gaire fàcil que dues persones que s’havien conegut i relacionat en castellà canviessin de bones a primeres de llengua . Ho vam aconseguir i un any després la meva dona i la meva filla s’expressaven en català. Penso que l’únic motiu pel qual la meva dona ha après el català és que jo sóc un pesat que no la deixava tranquil·la, i ara m’adono de per què molts nouvinguts no aprenen el català o no se’l senten seu, i sobretot, lo difícil que ho tenen per a que la gent d’aquí els parli en català pas imprescindible per a aprendre la llengua. I em treuen de polleguera expressions com ara “no, si no me importa hablarte en castellano, además así lo practico un poco, que falta me hace” o “No puedo creer lo bien que hablas el catalán y lo rápido que lo has aprendido” (com si només un bitxo raro pogués aprendre català!). O aquella que diu de tant en tant algun “il·luminat”: “La situació en què es troba la llengua és culpa de la immigració” L’immigrant no és el culpable, sinó la víctima d’un sistema mundial desigual, que pateix per abandonar la seva terra i per trobar un lloc nou en aquesta. No és el culpable de la situació de la nostra llengua, ni de la nostra història. Hi ha països que no han rebut immigració i han perdut la llengua i d’altres que n’han rebut i la seva llengua no se n’ha ressentit. No s’hi val carregar la nostra responsabilitat a l’esquena dels altres. Els nouvinguts som el futur del català, el seu benestar està en les nostres mans, el català només continuarà viu si els immigrants fan del català la seva llengua pròpia. La llengua i al cultura d’aquest país es mereixen continuar vives, i tant sols per això i sense renunciar a res ja val la pena d’adoptar el català. Toni Fernández.

QUANT ET NEGUEN LA LLENGUA!

Aquesta no es una vivència personal, me la va explicar un xicot de València, jo li estava explicant les meves dificultats per a que la gent del país es dirigís a mi en català i ell em va explicar l’historia d’una noia a Mallorca. La història diu així Es tracta d’una noia llatinoamericana que va anar a viure a un Poblet de Mallorca, evidentment quant va arribar a l’Illa no tenia ni idea que aquí es parla una llengua pròpia, però en descobrir-ho ràpidament es va posar mans a la feina i en poc temps ja parlava català. Però hi havia una senyora d’una botigueta que sempre li negava la llengua, sempre li parlava en castellà i això que ella se'ns dubte era catalanoparlant d’origen, només calia sentir-la parlar amb la gent del poble. Al principi la relació d’ambdues era en castellà ja que ella no entenia el català, però a mesura que va anar aprenent la llengua va començar a adreçar-se a la senyora en català, però ella sempre li contestava en castellà, no cal dir que això li feia sentir molt malament, perquè als demés els parlava català i a ella no? De que li havia servit tant d’esforç per aprendre la llengua? Davant d’aquesta situació el més normal hauria estat que desistís en el seu intent i li hagués parlat en castellà, total si la botiguera no volia parlar la seva llengua perquè ho havia de fer ella que si que tenia el castellà com a llengua materna? Però no, la nostra heroïna (crec que es la qualificació que es mereix) un bon dia que la botiga esta plena de veïns del poble es va adreçar a la botiguera i li va dir. - Com que fa molt temps que vinc a aquesta botiga he vist que tens greus dificultats per a expressar-te en català, jo no soc catalana de naixença però he après la llengua i si vols et puc ajudar a aprendre-la, això es clar si vols, i si no vols doncs per mi pots continuar parlant en castellà que t’entenc perfectament, però jo continuaré fent-t’ho en català perquè tot i que d’adopció, ara ja es també la meva llengua. Com podeu suposar la botiguera es va morir de vergonya i des de aquell dia mai més li ha parlat en castellà. Aquest potser es un cas extrem, o potser no tant..... però crec que es un bon exemple per evidenciar la dificultat que tenim els nou-vinguts per a que la gent d’aquí s’adreci a nosaltres en català, i més encara, perquè ens acceptin com un català o catalana més, independentment del nostre color de pell o la nostra religió. Rafa.

ENTREVISTA A KHADIJA SAHLI

"SENTS QUE HAS DESAT LES MALETES A L'ARMARI EL DIA QUE SURTS AL CARRER A COMUNICAR-TE EN CATALÀ" Khadija Sahli, una acitva noia marroquina que viu a Terrassa des del 1995, filòloga, mediadora cultural, secretària de l'Associació de Dones Magribines de Terrassa. Socia de Veu Pròpia Terrassa des de la seva creació -Khadija, allà d'on vens, quina imatge hi ha de l'idioma a Catalunya? -Jo vaig neixer a Ksar el Kebir, a tocar de Larache, al nord del Marroc. Molta de la gent que ha emigrat a Terrassa són de la zona, i per això, allà la gent coneix Terrassa. Però al Marroc en general, ningú no té idea de que a Catalunya hi ha una cultura i una llengua diferents d'Espanya. -Que et fa aprendre català? -Com a filòloga les llengues m'interessen, però sobretot volia aprendre'l perquè és l'idioma de la terra que m'ha acollit. Crec que, pel que ve de fora, el català és una eina d'integració important. Recordo que, al principi, podia entendre el que deien els meus companys catalans, però no pidía copsar el significat dels girs, de les bromes, de les frases fetes, perquè no n'hi ha prou amb traduir literalment la llengua. La llengua et fa entendre la cultura, la forma de ser dels amics, de la genta amb la que convius. -Et fa sentir diferent de com eres el fet de parlar català? -Jo dic que no em vaig sentir plenament integrada, que no vaig poder "guardar les maletes", fins que vaig enfrontar el carrer amb català, fer-lo la meva eina de comunicació. És en aquest moment que ja et sents aquí, arrelada, no com algú que no sap ben bé quin és el seu lloc. -I amb la gent, com ho portes? -Amb la gent que t'envolta és com aprens de veritat a comunicar-te en català. la resta normalment se sorprèn agradablement de que parlis la seva llengua, i d'altres se'ls nota que se'ls fa estrany, com si els àrabas no poquéssim aprendre català. En general a tots els agrada ajudar-me a millorar. -El teu cas és equiparable al de la majoria de magribins arribats a Catalunya? -Poc a poc es desenvolupa entre el col·lectiu la idea de que el coneixement del català és important. També, cal dir-ho, és feina dels catalans ajudar a doanr a conèixer la llengua i la cultura. Cal una aproximació per ambd´s cantons. -Dificultats... -Moltes venen de les mares de família magribines, que són tradicionalment les depositaries dels valors culturals i els costums. I són precisament elles les que més desconeixen la realitat del país d'acollida, perquè no hi tenen massa contacte, viuen relativament recloses. En canvi, hi ha molts nois i noies de la segona generació que ja no saben ni parlar l'àrab. La solució passa per treballar amb les famílies i fer entendre a les mares que elles també han de venir a l'escola. De fet, ja comencen a venir. -El magribí rebujta la cultura d'aquí? -No! Al contrari! Hi ha el prejudici entre els nadius que això és així, però és només això, un prejudici. El magribí respecta la cultura local i, si pot, hi participa. Mira, quan vam començar els tallers de llengua amb les mares magribines en el Plà d'Entorn, se'n van apuntar 40 d'entrada. No donàvem abast. No n'hi ja prou amb que el magribí s'acosti al país d'acollida. El país d'acollida ha de fer un esforç suplementari per acostar-se al nou vingut des d'una postura de respecte pels seus origens i els seus valors. -Hi ha qui pensa que cal exigir al nouvingut un cert nivell de coneixement de la llengua i la cultura d'aquí -No me sembla malament d'entrada. A Holanda o Itàlia hi ha ajuts a l'immigrant si aques es compromet a anar a classes d'aquest estil. Aquí podria funcionar, si hi hagués recursos. Als cursos de Normalització, per expemple, la oferta és inferior a la demanda, i a més, cal pagar per anar-hi. -Les generacions d'immigrants que neixen i naixeran a Terrassa en el futur, seran catalans, amgribins...? -Seran persones culturalment riques, que podran entendre tots els idiomes, que podran rebre i podran aportar. Perquè en aquest contacte hi ha dues direccions. QUESTIONARI BREU -Que t'agrada més de la forma de viure aquí? -Les dones. m'agrada com pensen, com treballen. Són vitals, decidides -Un llibre en català? -Els que he llegit de Tahar Ben Jelloum. "L'islam explicat als nostres fills", etc -Música catalana? -Lluis Llach -Un plat d'aquí? -El pa amb tomàquet, També fem plats adaptats d'aquí, amb carn que bé de sacrifici que respecta les lleis de l'Islam. -Un indret que t'agrada especialment de Catalunya... -Besalú m'agrada molt. -Una paraula en català. -Convivència.

ARTICLE D'OPINIÓ. VOCABULARI POLÍTICAMENT CORRECTE!

Aquest es un article d’opinió i Veu Pròpia no te per que compartir les opinions que si expressen. Trobem però que pot ser força polèmic, hi estàs d’acord? Tu que en penses? No dubtis a enviar la teva opinió a: Veupròpiaterrassa@gmail.com Vocabulari Políticament correcte! L’altre dia llegia en un diari un article sobre immigració, a l’article s’entrevistava un tècnic d’una ONG i entre moltes d’altres coses ens deia que no havíem de parlar de nou-vinguts, s’havia de parlar de persones. Em vaig indignar moltisim, i es que ja no puc més amb aquest país on tothom vol ser mes políticament correcte que qualsevol altre. No era prou “progre” parlar d’immigrants i vàrem haver de canviar a Nou-vinguts, i ara ja tampoc ho podrem dir així, ara tant sols podrem parlar de persones, que li passa a aquest nostre país? Immigrants, expatriats, nou-vinguts, estrangers, etc. totes aquestes paraules tenen uns significats concrets i prou diferenciats, perquè no les podem emprar? Perquè algú els hi vulgui donar un significat pejoratiu ja perden el seu valor?? Cada vegada que algun racista utilitzi una paraula del diccionari per menysprear la resta de persones haurem de buscar-ne una de nova? La veritat es que amb aquest model del “políticament correcte” no acabarem mai. Els meus pares eren Immigrants, jo soc fill d’immigrants, la meva dona i la meva primera filla son expatriades, i a mi dir-ho amb aquestes paraules no em dona cap problema, es més, es una sort per a mi tenir a la família una diversitat cultural tant gran i mai m’avergonyiré de dir a les coses pel seu nom. I no em quedaré aquí, i que passa amb el vocabulari pejoratiu? Estic parlant de paraules com, sudaca, negre, moro... i com no, de la meva preferida i mes estimada i que últimament esta caient en desús, Xarnego!! Aquestes paraules, que evidentment han estat inventades amb l’únic objectiu de insultar, paraules que estan del tot prohibides si més no per a aquells que utilitzen un vocabulari políticament correcte, però, serveix d’alguna cosa?? El fet de que unes persones no les emprem no dona com a resultat que d’altres les deixin de fer servir, i si no, només cal sortir al carrer (o al replà de l’escala) per sentir alguns conciutadans parlar dels “......... de merda”. Com es pot combatre doncs aquest vocabulari?? Jo proposo el camí contrari, donem la volta a aquestes paraules, fem-les servir per riure’ns de qui les fa servir, i perquè m’entengueu us posaré una paraula com exemple, una paraula que els últims anys ha caigut en desús, i que alguns dels nou-vinguts potser no coneixeu, parlo de “Xarnego” Aquesta paraula va ser adoptada (perquè el seu origen n’és un altre) per alguns catalans per a menysprear als immigrants procedents de l’estat espanyol dels anys 60 i 70. Una paraula que durant anys va servir per definir i insultar a una part de la societat catalana, però que va passar? Doncs que de mica en mica els mateixos “xarnegos” la vàrem adoptar fins al punt que la fèiem servir de forma habitual i sarcàstica, i que va acabar servint per a deixar en evidencia aquells que la feien servir, fins que resultat de tot ara es una paraula que esta caient en desús. Una paraula que s’inventen per ofendre i que més enllà d’ofendre el que passa es que serveix per a riure, perd el seu sentit i cau en desús. Tot i que vull dir que a mi m’agrada molt, i en certes situacions m’encanta fer-la servir, com ara quant dic, “no si jo també soc xarnego com tu, però parlo català senzillament perquè vull”, o quant sento algú que diu -moro!! I jo li contesto: -i tu xarnego com jo!! Pel meu treball estic sempre en contacte amb moros, negres i sudacas i últimament he vist com aquests immigrants (si, que passa? Immigrants!! que no es cap insult!) han començat a utilitzar aquestes paraules despectives, al igual que en el seu dia vàrem fer els xarnegos, per a riure’s dels qui les fan servir en to despectiu, i fins i tot accepten (un cop hi ha un petit vincle d’amistat) que els autòctons les fem servir també, evidentment sempre i quant sigui en sentit de mofa i ridiculització de les mateixes paraules i les persones que tant els agrada d’insultar als que no son com ells mateixos Per tot això us dic que la millor manera de combatre una paraula ofensiva no es ignorar-la, perquè d’altres no ho faran, si no tot el contrari, la manera més efectiva es riure’ns d’ella. Blancs i negres, moros sudacas xarnegos i catalufos, els catalans som un poble irònic i que sap molt riure d’ell mateix, que no ens facin por les paraules!! Utilitzem-les totes, només cal una mica de seny per ubicar-les al lloc i al moment adients. Rafa.

SORTIDA A L'EXPOSICIÓ "QUI SOM"

Dissabte 24 de novembre a les 11 del mati.

Hem quedat davant el museu de la ciència i la tècnica, Rambla Ègara, 270 Terrassa, com sempre serem puntuals.

En aquesta ocasió visitarem la exposició "Qui som" que es troba al mateix museu de ciència, una exposició que properament serà retirada sent aquesta una de les últimes possibilitats per a visitar-la.

En la exposició podrem veure com s'ha anat constituint la ciutat de Terrassa en l'últim segle i sobretot veure'm les diferents onades migratòries que han anat constituint i donant-li l'actual personalitat, serà un bon moment per a reflexionar com ens afecta i vivim temes com immigració i integració, Se'ns dubte es una molt bona exposició i seria una llàstima que us la perdessiu, la visita serà guiada i amb algunes sorpreses....

PROPERA SORTIDA, LA TERRASSA MODERNISTA

Dissabte 27 d’octubre.

Com ja vàrem fer l’any passat et convidem a conèixer Terrassa, aquest cop farem una visita guiada per la ruta modernista. Podràs conèixer un passat esplendorós de la nostra ciutat, una part de la nostra historia i els que poder son alguns dels millors edificis amb que compta Terrassa.

Aquesta es una de tantes sortides que fem per a viure i conviure en català a la vegada que coneixem el nostre entorn i la nostra historia, com sempre la sortida serà gratuïta.

Hem quedat davant de l’ajuntament a les 11 del mati.